Les Illes Balears sempre resistents

Encara en vaga, però amb ENLLAÇOS...

A banda del seguiment de la vaga, a partir d'agost aquest bloc també publicarà enllaços amb materials interessants o bé amb comentaris rellevants, a altres blocs, de la direcció de Les Illes Balears sempre resistents. Malgrat tot, SEGUIM EN VAGA PER TVC i TVV, per la qual cosa no publicarem cap article.

AIXÒ NO ÉS RES, VOLEM RECIPROCITAT PLENA

!!!UN FRAU TOTAL!!! LA SITUACIÓ NO ES REENDREÇA tot i que ho fan veure

UN ALTRE COP FATAL: L'Avui abandona les Illes i el País Valencià

ESPECIAL REFERÈNDUMS A BALEARS:

El PSM podria estendre les CONSULTES SOBIRANISTES A LES BALEARS. Però (com no?) amb mitges tintes.
Les Illes ens sumam definitivament a les consultes independentistes
ERC-illes fa una altra empenta a les CONSULTES SOBIRANISTES A LES BALEARS.

..........................................................

Ja n'hi ha prou d'esperar: empenta massiva al FACEBOOK:

..........................................................

GENERAL

dBalears: "TV3 s'oblida de Balears"

1 de juliol: Vaga de blocs, LES VOLEM TOTES !!*!!

TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A VÈNCER

Seguiment de la vaga:

Articles relacionats:

Carod obre a la seu de l'Institut Ramon Llull a Palma el cicle "Viure en català"

26 de juny de 2009

Amb "El català, un patrimoni viu per compartir", Josep-Lluís Carod-Rovira engegava ahir horabaixa el cicle "Viure en Català" organitzat per IRL, que es perllongarà fins el mes de setembre.

A l'esdeveniment assistiren nombroses personalitats com Albert Moragues, Conseller de la Presidència del Govern Balear; o Jaume Mateu, president de l'OCB. Cal destacar que a la sala, totalment plena, drets, joves del PSM-Entesa Nacionalista, portaven samarretes de "Volem veure TV3!".

Una frase a destacar: "Ja que no tenim Estat, haurem de tenir intel·ligència".

En el seu discurs el Vicepresident de la Generalitat defensà el català com una llengua acollidora, digna, prestigiosa, útil i simpàtica; que tothom amb complicitat pogués fer-se-la seva. Digué, a més, que la continuïtat de la llengua catalana no depèn dels nouvenguts, sinó de l'actitud que mostrem els catalans.

Finalment, en el torn de preguntes, Carod apostà per la institucionalització del catalanisme i per la presència interna del Ramon Llull, tot assolint competències supraautonòmiques en l'àmbit cultural, lingüístic i nacional; a la qual cosa Moragues assentí.

Per acabar, una copa de cava català.

Lluís Mesana

Revetla de Sant Joan 2009

Darreres paraules del pregó de Llonovoy al Parc de la Mar, Palma:

"I abans d'extingir-nos, mallorquins, cridem tots ben fort: NO VOLEM ESSER UN SOUVENIR!!!"

Espectacle esperpèntic

Un anunci al diari (dBalears, quin sinó?): “Volem TV en la nostra llengua: Totes!” Dijous, 18 de juny, 19.30h Centre Cultural de “Sa Nostra” (Carrer de la Concepció, 12, Palma). Obra Cultural Balear. LlenguaCulturaPaís. OCB.CAT

1a resposta de la major organització social de les Illes Balears al tall de les emissions dels canals televisius catalans, gentilesa del Conseller principatí (d’ERC) Joan Manuel Tresserras. 18 dies tard.

Només un parell de coses a destacar de l’esdeveniment:

-Sala: Extraordinàriament plena, PLENA DE GOM A GOM.

-Càmeres de TV3 i IB3: ?

-Qualque il·lús: un pobre enviat d’ACPV (malgrat tot, l’únic amb “solucions”).

-AMBIENT GREU, TRÀGIC I IMPOTENT (amb Jaume Mateu molt emprenyat).

-Classe política nacional: Fora de lloc, patètica i depriment. Una vegada més, a anys llum d’esser a l’altura de les circumstàncies. Explicació vivent del desencís electoral traduït en la participació.

Biel Barceló, secretari general del PSM, fan incondicional de Mc Donald’s: Arriba un hora tard. Clos l’acte, paraules amb l’il·lús –FOTENT-SE’N obertament: "vosaltres encara teniu excusa amb el PP, però aquí ens ho feim tot nosaltres mateixos" "sí, sí, hem de salvar TV3, sinó ens quedam sense partits del Barça".

Joan Lladó, president d’ERC-illes, males cares cap a Jaume Mateu, pocs aplaudiment als seus comentaris, gens d’autocrítica de partit. Un cop cobert mínimament l’expedient, abans que ningú, se la fot.

Conclusió: Nació esperpèntica, espectacle esperpèntic. Possible millor solució: Plegar, fugir ben lluny.

Lluís Mesana

1 de juliol, vaga de blocs per TVC

– Que sigui restablert de manera immediata el senyal de TV3 a les Balears.

– Que es garantesqui l’arribada del Canal 33 a les Illes Balears.

– Que el Govern de les Illes Balears posi en marxa el nou Multiplex destinat a fer possible l’arribada de quatre a sis nous canals en català.

– Que el canal 3/24 oferesqui informació de les Balears de manera estable i permanent i, òbviament, que es pugui veure a les Balears.

– Que IB3 i la CCMA arribin als acords necessaris per tal de fer canals temàtics conjunts.

Ara fa 73 anys (i dos dies)

RESPOSTA ALS CATALANS

Signat per elements representatius de totes les disciplines intel·lectuals, acaba d’ésser tramès als mallorquins un missatge que és alhora d’agraïment per elevades aportacions rebudes i una invitació a intensificar les actuacions conjuntes per un ideal comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica, avui més necessàries que mai en la vida dels pobles.

Ni la més elemental cortesia pot deixar incorrespost aquest reconeixement dels catalans d'avui a tot allò que l'escola mallorquina aportà a la renaixença literària catalana, des dels primers Jocs Florals restaurats, ni la sensibilitat col·lectiva més rudimentària pot esquivar la meditació davant el fet viu d'una cultura catalana, arbo-rada pels seus capdavanters com un estendard de futures victòries a la proa d'una nau de salvació enmig de la depressió espiritual que travessa i amenaça el món de l'Occident.

Per això, amb la nostra simple condició de mallorquins conscients, hereus i dipositaris d'una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble, elevem aquí la veu per contestar aquell missatge.

Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d'una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. I afirmació que adrecem a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d'agermanar, en els inicis d'una renaixença gloriosa, els primers vidents d'enllà i ençà de la mar votats a la restauració de la nostra llengua.

Des que el Rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d'altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya occidental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt de totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible, de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparem avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l'idioma representa, i en la qual fiem totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d'un esperit i d'una fesomia pròpia.

L'afirmació d'una llengua és també l'afirmació d'una cultura. No creiem equivocar-nos en assegurar inscrit l'esdevenidor cultural de Mallorca en l'òrbita de gravitació que la llengua li assenyala. I en ratificar públicament l'adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat del parlar mallorquí, dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat.

Davant el miracle vivent d'una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redós amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva, tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança.

(Signataris: Tots els mallorquins que al 36 sabien llegir, menys Llorenç i Miquel Villalonga)

Ja ens l’han colat!

!! COMENTARIS A "ES POBLAT D'EN TALAIÒTIC" !!

Dia 1 de juny passarà a la història com el dia en què TV3 ha desaparegut de les Illes Balears. Després de més de dues dècades de veure el primer canal de Televisió de Catalunya, els governs colonialistes del Principat i les Illes han perpetrat el major atemptat contra l’espai comunicacional comú que es va començar a construir des de la societat civil. Finalment, el senyal de TV3 ha estat substituit pel del canal internacional de TVC, i açò vol dir que només podrem veure produccions pròpies. No ha estat una sorpresa, des dels inicis d’Es Poblat s’ha vingut avisant d’aquesta possibilitat, d’aquest temor que ara s’ha convertit en realitat. La signatura del patètic acord de reciprocitat el passat gener marcava el camí, i de la mateixa manera que al Principat ja només s’emetia la versió satèl·lit de la televisió balear, a partir d’ara els televidents illencs veurem de TV3 el mateix que es pot veure des de l’estranger, res més.

Les formes amb que s’ha produit el canvi tampoc podien ser més sigiloses, i açò encara ho fa més fastigós. Es pensen que som estúpids. Quan he encès avui el televisor i m’he trobat en el lloc de TV3 el nou logo de TVCi ara rebatejat com a TV3CAT, ho he entès tot d’una. El canvi de TV3 per TVCi hauria estat massa lleig i evident, calia mantenir el mateix símbol per fer semblar el que no és. Aquest era el motiu del canvi de nom del canal internacional anunciat fa poc. La diferència de logos entre TV3/TV3cat i IB3/IBsat és gairebé anecdòtica o imperceptible, però la realitat és que NO ÉS EL MATEIX CANAL i ens quedam definitivament sense la programació de pel·lícules, sèries i documentals. S’ha acabat poder triar entre la pel·lícula de TV3 o IB3 dels dissabtes, la normalitat per la llengua que aplaudia quan es van iniciar les emissions íntegrament en català de la televisió balear s’ha esfumat de nou. I el pitjor podria arribar si els nacionalistes espanyols de na Rosa Estaràs i companyia tornassin al govern balear i castellanitzassin el canal illenc una altra vegada. Aleshores no quedaria cap opció de veure una programació en la nostra llengua que sigui mínimament apta per arribar al gran públic.

La notícia ja ha aparegut als diaris digitals com Vilaweb, l’Avui, Crònica, Directe.cat, El Singular Digital. Tots ells proclamen la substitució de TV3 pel canal internacional i les queixes de l’OCB per aquest fet, així com pel tractament marginal que TV3 ha donat a les Illes durant tots aquests anys. Però no consta cap avís ni cap informació per part de TV3 ni d’IB3.

Continuam igual que fa 20 anys, reclamant que “Volem TV3”, amb la diferència que abans només teníem dos canals espanyols i ara en rebem 20. La situació és molt greu i mereix accions decidides i contundents per part de la societat civil i dels polítics illencs compromesos amb la diginitat del nostre poble per aconseguir el restabliment efectiu de les emissions recíproques de la programació íntegra dels canals públics en català. És hora de deixar clar que aquesta situació és inacceptable. Què pensen fer el PSM i ERC com a corresponsables dels governs dels colonialistes del PSOE per redreçar aquest despropòsit? Perquè no basta un comunicat de rebuig com ja ha fet el PSM (ERC ni açò). Ja tenen clar els colonialistes que aquestes insatisfaccions dels votants dels seus socis els poden costar el govern el 2011? Per la meva part, el proper 1 de juliol, quan es produeixi l’apagada analògica a Menorca i les Pitiüses, serà moment de valorar la situació en què queda el panorama televisiu en català i de decidir si començ una vaga de bloc a Es Poblat com a forma de protesta per aquesta dissolució planificada de l’espai comunicatiu català.

Via: ES POBLAT D'EN TALAIÒTIC

Cal recobrar la dignitat i fidelitat nacional

Tots els pobles tenen, i nosaltres teníem -com bé exemplifica el poema del Fossar de les Moreres- dignitat i fidelitat nacional. A totes les nacions normals de la Terra, les que tenen Estat, la traïció a la Pàtria ha sigut i és un delicte.

És doncs vital, per la nostra supervivència com a poble, recobrar-la, i passar la justa factura que els traïdors es mereixen.

Gonelles del Circulo Balear a les flames !!*!!

Estat nostre i internacionalització

7 de març de 2009

Aquesta serà ben segur una data que apareixerà, solemne o deprimida, odiada o venerada, impresa en negreta en els llibres d'història.

Serà una data simbòlica, símbol d’un esdeveniment significatiu pel món, cabdal per nosaltres: Data del gir en pes del catalanisme, data del radical canvi d’estratègia de l’independentisme, data del definitiu renaixement polític de Catalunya.

Dia, mes i any de l’inici de l’inici, del començament del futur; del canvi, de l’objectiu clar, del camí pla i planificat, del realisme assequible i pragmàtic.

Jorn en què sens cap color polític més de 10.000 catalans ompliren els carrers de Brussel·les, seguint una simple crida internauta.

Punt i a banda en l’estratègia nacional del nostre poble:

Abandonament de l’estèril lluita "democràtica" dins els sistemes electorals dels estats espanyol i francès.

Naixement de les dues úniques directrius que podran menar el nostre poble a la llibertat intacta, plena i exuberant:

Creació d’un Estat Català, ben nostre.
Internacionalització de la denúncia de la ocupació colonial que pateix la nostra terra.

Guixat dels dos nous camins a seguir victoriosos: UE i Internet.

Avui

Moment de transició, dia de confusió, indecisió i dubte.

UE: Partits catalans responen amb candidats obertament independentistes. Quin triar?
Internet: Naix un Estat Català embrionari. Què farà?

Lluís Mesana

Pudor de colònia

En els meus primers anys de docent, deu fer prop de trenta anys (era l’època que, en els claustres de professors, havíem de discutir perquè ens deixassin intervenir-hi en català), un company peninsular de l’institut d’Inca em comentava l’estranya sensació que tenia des que, feia poc, havia arribat a Mallorca.

Ell es considerava una persona progressista, d’esquerres, obert... i així actuava en el seu lloc d’origen (si no vaig errat, Madrid), però veia que, sobretot en el tema de la llengua, des que era a Mallorca sovint es trobava alineant-se amb la gent més de dretes i més identificada amb l’Espanya franquista. I això, confessava, el feia sentir-se molt incòmode i, de rebot, li havia sacsejat les seguretats i certeses.

Me’n record, d’aquesta conversa, perquè de tant en tant em trob amb casos de persones que es consideren progressistes, demòcrates... però quan topen amb el tema de la llengua adopten –amb més o menys mala (in)consciència– posicions que, quant a les conseqüències que se’n deriven, coincideixen amb els objectius lingüístics i culturals del franquisme.

Quan un es desplaça a un territori nou, que té una llengua diferent de la del lloc d’on procedeix, i decideix no aprendre-la ni usar-la (o fins i tot s’hi obstina) és perquè calcula que la seva estada hi serà molt breu i, per tant, la relació amb els autòctons serà superficial, o bé perquè considera que aquests –ara, indígenes– són els qui s’han d’adaptar a ell. I no en parlem d’aquesta darrera actitud, si el seu paper dins la nova societat es vincula a una funció dins l’administració pública.

Si tal decisió la pren en aquestes darreres circumstàncies, no hi ha dubte que és perquè el nou territori li fa pudor de colònia o de terra conquerida. I, a les colònies, és possible que gent d’afiliació dretana i esquerrana coincideixin, si comparteixen la visió colonial. El que ha passat al País Basc també estaria en aquesta línia.

Una mostra d’aquesta flaire que la nostra societat desprèn, la tenim en el fet que necessitem reclamar un dret tan elemental com és poder viure plenament, aquí, amb la llengua d’aquí.

Ja deveu tenir clar que no era per parlar de perfums que escrivia aquest article, tot i no fer gaire que ha estat el dia del pare i, més poc encara, el de la mare, i que en ambdues dates la colònia és un recurs que ajuda a emmascarar la peresa mental de qui se sent obligat a complir amb el deure consumista de l’obsequi perquè sí. Encara que, en algun cas, la fortor que desprenen determinades persones generosament encoloniades justifica referir-s’hi amb el mot "pudor", en comptes de "flaire" o "oloreta".

Encoloniats o no, serem molts els qui dissabte que ve, drets, farem cadena; indígenes i amics dels indígenes, perquè no és tant la llengua d’origen (ni la que cadascú considera pròpia) el que classifica les persones en aquests afers, sinó l’exercici i la defensa dels principis democràtics.

Uns principis democràtics que no consisteixen sols en l’emissió periòdica del vot, sinó a reclamar i permetre els mateixos drets per a tothom i en les mateixes circumstàncies. I no hi ha dubte que la comunitat lingüística catalana, a l’Estat espanyol, no té els mateixos drets que la comunitat lingüística castellana, ni tan sols dins el territori propi.

Joan Melia

Via: dBalears